La LlicĂ¨ncia PĂşblica General de GNU i l'estil de vida americĂ

per Richard M. Stallman

Microsoft descriu la LlicĂ¨ncia PĂşblica General de GNU (GNU GPL) com una llicĂ¨ncia de ÂŤcodi obertÂť, i diu que va en contra de l'estil de vida americĂ . Per a entendre la llicĂ¨ncia GNU GPL, i reconĂ¨ixer com encarna l'estil de vida americĂ , primer cal ser conscient que la llicĂ¨ncia GPL no va ser dissenyada per al codi obert.

El Moviment pel Codi Obert, que es va iniciar el 1998, aspira a desenvolupar programari potent, fiable i de tecnologia avanĂ§ada, invitant el pĂşblic a colÂˇlaborar en el desenvolupament del programari. Molts desenvolupadors d'aquest moviment utilitzen la llicĂ¨ncia GNU GPL, i els agraĂŻm que la utilitzin. PerĂ˛ al Moviment pel Codi Obert no hi trobareu les idees i la lĂ˛gica de la llicĂ¨ncia GPL, perquĂ¨ provenen dels objectius i valors mĂŠs profunds del Moviment per al Programari Lliure.

El Moviment per al Programari Lliure es va fundar el 1984, perĂ˛ la seva inspiraciĂł provĂŠ dels ideals de 1776: llibertat, comunitat i cooperaciĂł voluntĂ ria. AixĂ˛ ĂŠs el que condueix a la llibertat d'empresa, a la llibertat d'expressiĂł i al programari lliure.

Com en ÂŤlliure empresaÂť i en ÂŤllibertat d'expressiĂłÂť, l'adjectiu ÂŤlliureÂť de ÂŤprogramari lliureÂť es refereix a la llibertat, no al preu [N. del T.: en anglĂ¨s, la paraula free significa tant ÂŤlliureÂť com ÂŤgratuĂŻtÂť]. Concretament significa que teniu la llibertat d'estudiar, modificar i redistribuir el programari que utilitzeu. Aquestes llibertats permeten als ciutadans ajudar-se entre ells, i participar aixĂ en una comunitat. AixĂ˛ contrasta amb el programari privatiu mĂŠs usual, que mantĂŠ els usuaris desemparats i dividits: el funcionament intern dels programes ĂŠs secret, i estĂ prohibit compartir el programa amb el veĂ. El programari potent i fiable i les tecnologies avanĂ§ades sĂłn conseqĂźĂ¨ncies molt Ăştils de la llibertat, perĂ˛ la llibertat de tenir una comunitat ĂŠs important per si mateixa.

No podĂem establir una comunitat de llibertat a la terra del programari privatiu, on cada programa tenia el seu senyor. HavĂem de construir una nova terra al ciberespai: el sistema operatiu lliure GNU, que vam comenĂ§ar a escriure el 1984. El 1991, quan GNU ja estava gairebĂŠ acabat, el nucli de Linux escrit per Linus Torvalds va omplir l'Ăşltim buit; poc desprĂŠs, el sistema lliure GNU/Linux estava disponible. Avui milions d'usuaris utilitzen GNU/Linux i gaudeixen dels avantatges de la llibertat i la comunitat.

Vaig dissenyar la llicĂ¨ncia GNU GPL per a mantenir i defensar les llibertats que defineixen el programari lliure: per dir-ho en les paraules de 1776, s'hi estableixen aquestes llibertats com a drets inalienables dels programes publicats sota la llicĂ¨ncia GPL. La llicĂ¨ncia GPL garanteix que tingueu la llibertat d'estudiar, canviar i redistribuir el programa, dient que ningĂş no estĂ autoritzat a eliminar aquestes llibertats redistribuint el programa sota una llicĂ¨ncia restrictiva.

Amb la idea de fomentar la cooperaciĂł, animem a altres que modifiquin i difonguin els programes que publiquem. Amb l'objectiu de defensar la llibertat, establim com a condiciĂł que aquestes versions modificades dels nostres programes han de respectar les llibertats dels usuaris igual que les respectava la versiĂł original. Promovem la cooperaciĂł bidireccional rebutjant el parasitisme: qualsevol que desitgi copiar parts del nostre programari en el seu programa ha de deixar-nos utilitzar parts d'aquest programa en els nostres. No es forĂ§a a ningĂş a unir-se al nostre club, perĂ˛ els que desitgen participar-hi han d'oferir-nos la mateixa cooperaciĂł que reben de nosaltres. AixĂ˛ fa que el sistema sigui just.

Milions d'usuaris, desenes de milers de desenvolupadors i empreses tan grans com IBM, Intel, i Sun han decidit participar sobre aquesta base. PerĂ˛ algunes empreses volen tenir els avantatges sense les responsabilitats.

De tant en tant, algunes empreses ens han dit: ÂŤFarĂem una versiĂł millorada d'aquest programa si ens permetĂŠssiu publicar-la sense llibertats.Âť I nosaltres diem: ÂŤNo, grĂ cies; les seves millores podrien ser Ăştils si fossin lliures, perĂ˛ si no podem utilitzar-les lliurement, no sĂłn bones en absolut.Âť Llavors recorren al nostre ego, dient que el nostre codi tindrĂ "mĂŠs usuaris" dins dels seus programes privatius. I responem que valorem mĂŠs la llibertat de la nostra comunitat que una forma irrellevant de popularitat.

Microsoft voldria sens dubte beneficiar-se del nostre codi sense les responsabilitats. PerĂ˛ tĂŠ un altre propĂ˛sit, mĂŠs especĂfic, a l'hora atacar la llicĂ¨ncia GNU GPL. En general, Microsoft ĂŠs mĂŠs coneguda per la imitaciĂł que per la innovaciĂł. Quan Microsoft fa alguna cosa nova, el seu propĂ˛sit ĂŠs estratĂ¨gic: no fa millores per als seus usuaris, sinĂł que els hi tanca les alternatives.

Microsoft utilitza una estratĂ¨gia contra la lliure competĂ¨ncia anomenada ÂŤabraĂ§ar i estendreÂť. AixĂ˛ significa que comenĂ§a amb la tecnologia que altres estan utilitzant, afegeix un petit canvi que ĂŠs secret, de manera que ningĂş no pot imitar-lo, i desprĂŠs utilitza aqueixa modificaciĂł secreta perquĂ¨ nomĂŠs el programes de Microsoft puguin comunicar-se amb altres programes de Microsoft. En alguns casos, aixĂ˛ dificulta que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft si les persones amb quĂ¨ treballeu utilitzen els de Microsoft. En altres casos, es fa mĂŠs difĂcil que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft per a la tasca A si esteu utilitzant un programa de Microsoft per a la tasca B. En qualsevol dels dos casos, ÂŤabraĂ§ar i estendreÂť magnifica l'efecte del poder sobre el mercat de Microsoft.

Cap llicĂ¨ncia pot impedir a Microsoft la prĂ ctica del ÂŤabraĂ§ar i estendreÂť, si estan decidits a fer-ho a tota costa. Si escriuen el seu propi programa des de zero, i no utilitzen res del nostre codi, la llicĂ¨ncia del nostre codi no els afecta. PerĂ˛ una reescriptura total ĂŠs costosa i dura, i ni tan sols Microsoft pot dur-la sempre a terme. D'aquĂ la seva campanya per a persuadir-nos que abandonem la llicĂ¨ncia que protegeix a la nostra comunitat, la llicĂ¨ncia que no els permetrĂ dir ÂŤel que ĂŠs teu ĂŠs meu, i el que ĂŠs meu ĂŠs meuÂť. Desitgen que els deixem agafar el que vulguin, sense donar mai res a canvi. Volen que abandonem les nostres proteccions.

PerĂ˛ la indefensiĂł no ĂŠs l'estil de vida americĂ . A la terra dels valents i dels lliures, defensem la nostra llibertat amb la llicĂ¨ncia GNU GPL.

Addendum:

Microsoft diu que la GPL estĂ en contra dels ÂŤdrets de la propietat intelÂˇlectualÂť. No tinc cap opiniĂł sobre els ÂŤdrets de la propietat intelÂˇlectualÂť, perquĂ¨ el terme ĂŠs massa ampli com per a tenir una opiniĂł coherent sobre ell. Ăs una expressiĂł ÂŤcalaix de sastreÂť, que cobreix el copyright, les patents, les marques registrades i altres Ă rees dispars de la llei; Ă rees tan diferents, en les lleis i en els seus efectes, que qualsevol afirmaciĂł sobre el conjunt ĂŠs segurament simplista. Per pensar intelÂˇligentment sobre el copyright, les patents o les marques registrades, cal pensar-hi per separat. El primer pas ĂŠs rebutjar agrupar-ho tot sota el terme ÂŤpropietat intelÂˇlectualÂť.

Necessitaria una hora per exposar la meva visiĂł sobre el copyright, perĂ˛ s'hi pot aplicar aquest principi general: el copyright no pot justificar la negaciĂł de llibertats importants a la societat. Com va dir Abraham Lincoln: ÂŤSempre que hi hagi un conflicte entre els drets humans i els drets de propietat, els drets humans han de prevaler.Âť Els drets de propietat es van crear amb el propĂ˛sit d'avanĂ§ar en el benestar humĂ , no com una excusa per desatendre'l.