La Llicència PĂşblica General de GNU i l'estil de vida americĂ
per Richard M. StallmanMicrosoft descriu la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) com una llicència de codi obert, i diu que va en contra de l'estil de vida americà . Per a entendre la llicència GNU GPL, i reconèixer com encarna l'estil de vida americà , primer cal ser conscient que la llicència GPL no va ser dissenyada per al codi obert.
El Moviment pel Codi Obert, que es va iniciar el 1998, aspira a desenvolupar programari potent, fiable i de tecnologia avançada, invitant el públic a col¡laborar en el desenvolupament del programari. Molts desenvolupadors d'aquest moviment utilitzen la llicència GNU GPL, i els agraïm que la utilitzin. Però al Moviment pel Codi Obert no hi trobareu les idees i la lògica de la llicència GPL, perquè provenen dels objectius i valors mÊs profunds del Moviment per al Programari Lliure.
El Moviment per al Programari Lliure es va fundar el 1984, però la seva inspiració provÊ dels ideals de 1776: llibertat, comunitat i cooperació voluntà ria. Això Ês el que condueix a la llibertat d'empresa, a la llibertat d'expressió i al programari lliure.
Com en ÂŤlliure empresaÂť i en ÂŤllibertat d'expressió, l'adjectiu ÂŤlliureÂť de ÂŤprogramari lliureÂť es refereix a la llibertat, no al preu [N. del T.: en anglès, la paraula free significa tant ÂŤlliureÂť com ÂŤgratuĂŻtÂť]. Concretament significa que teniu la llibertat d'estudiar, modificar i redistribuir el programari que utilitzeu. Aquestes llibertats permeten als ciutadans ajudar-se entre ells, i participar aixĂ en una comunitat. Això contrasta amb el programari privatiu mĂŠs usual, que mantĂŠ els usuaris desemparats i dividits: el funcionament intern dels programes ĂŠs secret, i estĂ prohibit compartir el programa amb el veĂ. El programari potent i fiable i les tecnologies avançades sĂłn conseqßències molt Ăştils de la llibertat, però la llibertat de tenir una comunitat ĂŠs important per si mateixa.
No podĂem establir una comunitat de llibertat a la terra del programari privatiu, on cada programa tenia el seu senyor. HavĂem de construir una nova terra al ciberespai: el sistema operatiu lliure GNU, que vam començar a escriure el 1984. El 1991, quan GNU ja estava gairebĂŠ acabat, el nucli de Linux escrit per Linus Torvalds va omplir l'Ăşltim buit; poc desprĂŠs, el sistema lliure GNU/Linux estava disponible. Avui milions d'usuaris utilitzen GNU/Linux i gaudeixen dels avantatges de la llibertat i la comunitat.
Vaig dissenyar la llicència GNU GPL per a mantenir i defensar les llibertats que defineixen el programari lliure: per dir-ho en les paraules de 1776, s'hi estableixen aquestes llibertats com a drets inalienables dels programes publicats sota la llicència GPL. La llicència GPL garanteix que tingueu la llibertat d'estudiar, canviar i redistribuir el programa, dient que ningú no està autoritzat a eliminar aquestes llibertats redistribuint el programa sota una llicència restrictiva.
Amb la idea de fomentar la cooperació, animem a altres que modifiquin i difonguin els programes que publiquem. Amb l'objectiu de defensar la llibertat, establim com a condició que aquestes versions modificades dels nostres programes han de respectar les llibertats dels usuaris igual que les respectava la versió original. Promovem la cooperació bidireccional rebutjant el parasitisme: qualsevol que desitgi copiar parts del nostre programari en el seu programa ha de deixar-nos utilitzar parts d'aquest programa en els nostres. No es força a ningú a unir-se al nostre club, però els que desitgen participar-hi han d'oferir-nos la mateixa cooperació que reben de nosaltres. Això fa que el sistema sigui just.
Milions d'usuaris, desenes de milers de desenvolupadors i empreses tan grans com IBM, Intel, i Sun han decidit participar sobre aquesta base. Però algunes empreses volen tenir els avantatges sense les responsabilitats.
De tant en tant, algunes empreses ens han dit: ÂŤFarĂem una versiĂł millorada d'aquest programa si ens permetĂŠssiu publicar-la sense llibertats.Âť I nosaltres diem: ÂŤNo, grĂ cies; les seves millores podrien ser Ăştils si fossin lliures, però si no podem utilitzar-les lliurement, no sĂłn bones en absolut.Âť Llavors recorren al nostre ego, dient que el nostre codi tindrĂ "mĂŠs usuaris" dins dels seus programes privatius. I responem que valorem mĂŠs la llibertat de la nostra comunitat que una forma irrellevant de popularitat.
Microsoft voldria sens dubte beneficiar-se del nostre codi sense les responsabilitats. Però tĂŠ un altre propòsit, mĂŠs especĂfic, a l'hora atacar la llicència GNU GPL. En general, Microsoft ĂŠs mĂŠs coneguda per la imitaciĂł que per la innovaciĂł. Quan Microsoft fa alguna cosa nova, el seu propòsit ĂŠs estratègic: no fa millores per als seus usuaris, sinĂł que els hi tanca les alternatives.
Microsoft utilitza una estratègia contra la lliure competència anomenada ÂŤabraçar i estendreÂť. Això significa que comença amb la tecnologia que altres estan utilitzant, afegeix un petit canvi que ĂŠs secret, de manera que ningĂş no pot imitar-lo, i desprĂŠs utilitza aqueixa modificaciĂł secreta perquè nomĂŠs el programes de Microsoft puguin comunicar-se amb altres programes de Microsoft. En alguns casos, això dificulta que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft si les persones amb què treballeu utilitzen els de Microsoft. En altres casos, es fa mĂŠs difĂcil que utilitzeu un programa que no sigui de Microsoft per a la tasca A si esteu utilitzant un programa de Microsoft per a la tasca B. En qualsevol dels dos casos, ÂŤabraçar i estendreÂť magnifica l'efecte del poder sobre el mercat de Microsoft.
Cap llicència pot impedir a Microsoft la prà ctica del abraçar i estendre, si estan decidits a fer-ho a tota costa. Si escriuen el seu propi programa des de zero, i no utilitzen res del nostre codi, la llicència del nostre codi no els afecta. Però una reescriptura total Ês costosa i dura, i ni tan sols Microsoft pot dur-la sempre a terme. D'aquà la seva campanya per a persuadir-nos que abandonem la llicència que protegeix a la nostra comunitat, la llicència que no els permetrà dir el que Ês teu Ês meu, i el que Ês meu Ês meu. Desitgen que els deixem agafar el que vulguin, sense donar mai res a canvi. Volen que abandonem les nostres proteccions.
Però la indefensió no Ês l'estil de vida americà . A la terra dels valents i dels lliures, defensem la nostra llibertat amb la llicència GNU GPL.
Addendum:
Microsoft diu que la GPL estĂ en contra dels ÂŤdrets de la propietat intel¡lectualÂť. No tinc cap opiniĂł sobre els ÂŤdrets de la propietat intel¡lectualÂť, perquè el terme ĂŠs massa ampli com per a tenir una opiniĂł coherent sobre ell. Ăs una expressiĂł ÂŤcalaix de sastreÂť, que cobreix el copyright, les patents, les marques registrades i altres Ă rees dispars de la llei; Ă rees tan diferents, en les lleis i en els seus efectes, que qualsevol afirmaciĂł sobre el conjunt ĂŠs segurament simplista. Per pensar intel¡ligentment sobre el copyright, les patents o les marques registrades, cal pensar-hi per separat. El primer pas ĂŠs rebutjar agrupar-ho tot sota el terme ÂŤpropietat intel¡lectualÂť.
Necessitaria una hora per exposar la meva visió sobre el copyright, però s'hi pot aplicar aquest principi general: el copyright no pot justificar la negació de llibertats importants a la societat. Com va dir Abraham Lincoln: Sempre que hi hagi un conflicte entre els drets humans i els drets de propietat, els drets humans han de prevaler. Els drets de propietat es van crear amb el propòsit d'avançar en el benestar humà , no com una excusa per desatendre'l.